EL TEXT NARRATIU: EL CONTE LITERARI.

ADAPTACIÓ DE:"I QUEIXALETS TAMBÉ!". Rondalla popular d'Enric Valor.

Aquesta matinada hem trobat unes dones i jo a Toneta, la de les Alcoies, a la vora del safareig de la font, la pobra estava mig morta de fred, tota coberta de neu i amb febra i deliris... Hem anat al llavador ben matí, per tal de fer la bugada, ja que ací a Penàguila, encara que és un dels racons més bonics del món, enmig d'empinades muntanyes i de boscs d'oms, el temps és molt variable i quan abans anem al llavador millor. L'hem portat a sa casa mig morta de fred i amb febra... jo com que sóc amiga de sa mare m'he esperat a veure per on anaven els trets. I quan Toneta s'ha despertat, ens ha contat una història esgarrifadora! Sa mare ja m'havia estat contant que li va dir que no anara al llavador de nit, i que ha patit molta por en veure que la seua filla no ha tornat a casa aquesta nit. Diu Toneta que ha anat al llavador aquesta nit, encara que sa mare no volia. Però que havia de llavar un llençol i una flassada. Que anant de camí al llavador, al primer om de la baixada ha sentit gemegar un infant. Diu que l'ha buscat entre el bosc, i que baix d'un fanal d'oli penjat a meitat costanera, ha vist a la soca d'un dels oms una coseta blanca, que s'ha arrimat i ha agafat el nadó, tot penedint-se de quin desanimat ha pogut deixar un infant tan petit sobre la neu. Toneta l'ha mirat bé i diu que no devia tindre ni un any! Mirant-lo bé se n'ha adonat que tenia dents, i diu que ha exclamat que ja tenia dents i tot... a la qual cosa el nadó li ha contestat i queixalets també! Diu la meua amiga que amb una veu d'home ronca i ensenyant uns queixals llargs i corcats com els d'un porc senglar! Diu que ha tirat el nen a terra i ha sortit corrents cames per a què us vull, deixant una olor de socarrat darrere d'ella que no sap a què es deu... No m'he pogut aguantar i li he dit a Toneta per què no ha tornat a casa de seguida, que això que ha fet és una imprudència, i la valentona m'ha dit que ella no és cap covard i que ha anat a fer el que havia de fer. Diu que ha arribat al safareig i ha llavat ben ràpidament el llençol i la flassada, contingent-se les llàgrimes i que quan s'ha donat compte ha arribat una dona endolada, alta, flaca, amb roba vella que ha començat a llavar en silencia al seu costat. Toneta diu que no ha vist aquesta dona en la vida, i que li ha començat a parlar... que la dona no li ha contestat i finalment li ha contat el que li ha passat amb el nen. Toneta li ha dit a la dona que ha trobat un nadó, molt lleig, que li ha parlat i que li ha ensenyat uns queixals que semblaven del diable... a la qual cosa la dona li ha contestat si eren com els seus, ensenyant-li uns queixals com els del xiquet! Diu que ahí se li ha gelat la sang, el cor i l'ànima i tot se li ha fet fosc... fins que s'ha despertat i ens ho ha contat tot. I es que clar, si haguera fet cas dels bons consells de sa mare, res de tot açò no li haguera passat, ja que com diu el refrany, més sap el diable per vell que per diable! Adaptacions:

• He canviat la linealitat del conte, ja que he començat pel final del conte, per tal d'anar raonant els fets que han causat aquest començament, per tornat a acabar en el mateix punt de partida. • He canviat el discurs directe que hi havia en gran part del conte, per una forma de discurs indirecta, on el narrador conta el que abans deien directament els personatges. • El narrador ha passat de ser un narrador extern omniscient, a ser un narrador intern (homodiegètic) que intervé en la història i parla en primera persona. En aquest cas, es tracta d'un personatge secundari, una de les dones que troben Toneta al safareig i que la porta a casa i allí sent la història i ara la conta a la seua manera. • He canviat el temps verbal de preterit imperfet d'indicatiu o preterit perfet d'indicatiu. • He afegit una moralitat al final, acompanyada d'un refrany popular per tal de donar-li força a la moralitat.

#gèneresliteraris